11.- Codi ètic i de conducta Cooppel per la Pau, 2030 ODS
2026 Any Internacional del voluntariat.
En investigació social, cultural i educativa
Codi ètic i de conducta.-
La naturalesa de la nostra activitat es centra en el voluntariat, altruïsme, filantròpic i ad honorem.
Amb atenció a persones en aprenentatge servei, servei comunitari, practicum, etc.
1.- La llicenciatura universitària ens permet
- Exercir una professió: Et faculta legalment per treballar en l'àrea d'especialització de la teva carrera (per exemple, advocat, psicòleg o economista).
- Accedir a oposicions: Et permet presentar-te a exàmens per a la funció pública, específicament als cossos del Subgrup A1, que és el nivell més alt de l'administració.
- Continuar estudis superiors: Tens la base acadèmica necessària per matricular-te en un Màster universitari o, en molts casos, accedir directament a estudis de Doctorat segons la normativa de cada universitat.
- Equivalència de nivell: Segons el Marc Espanyol de Qualificacions per a l'Educació Superior (MECES), una llicenciatura equival actualment al Nivell 3 (Màster) per a moltes finalitats laborals i de mobilitat a l'estranger.
- Col·legiació professional: És el requisit indispensable per inscriure't al col·legi professional corresponent si la teva activitat està regulada. [1, 2, 3, 4, 5, 6, 7]
2.- L'ajuda de la IA.-
La IA té la capacitat d'ajudar-te a iniciar una recerca d'informació de manera immediata.
Pot col·laborar amb nosaltres com un assistent de recerca en els següents àmbits:
- Recerca documental: Buscar dades històriques, estadístiques, articles acadèmics o informació pública a la xarxa.
- Anàlisi de dades: Organitzar i extreure conclusions d'informació que ja tinguis.
- Investigació científica o acadèmica: Ajudar-te a estructurar una tesi o buscar referències bibliogràfiques.
- Verificació de fets (Fact-checking): Contrastar si una afirmació és certa o un rumor.
3.- Els drets a la investigació lliure de les llicenciatures universitàries.-
Una llicenciatura universitària et proporciona la base acadèmica i les competències metodològiques necessàries per iniciar qualsevol investigació autodidàctica. Legalment i intel·lectualment, no hi ha cap restricció que impedeixi investigar pel propi compte.
De fet, el títol t'aporta avantatges clau per fer-ho amb rigor:
- Capacitat crítica: Ja coneixes com estructurar una hipòtesi i com validar fonts d'informació fiables.
- Accés a recursos: Moltes universitats permeten als seus antics alumnes seguir utilitzant les biblioteques i bases de dades acadèmiques.
- Xarxa de contactes: Pots mantenir contacte amb antics professors o companys per contrastar les teves troballes.
L'únic que s'ha de tenir en compte és que, si vols que la teva investigació tingui reconeixement oficial (com ara publicar en revistes científiques de prestigi o rebre finançament públic), sovint demanaran estar vinculat a un centre de recerca o tenir el títol de Doctor. Però per a la recerca independent o divulgativa, tens total llibertat.
4.- Com ho podem denominar?
Resultats, publicacions, marques i patents
El que realment existeix o s'aproxima al que fem són aquests conceptes:
- Suficiència Investigadora: Era un certificat que s'obtenia antigament en completar la primera fase del doctorat (actualment equival al títol de Màster de recerca).
- Acreditació de competències: Processos oficials per reconèixer l'experiència laboral o l'aprenentatge no formal, però s'apliquen més a l'àmbit de la Formació Professional que a la recerca pura.
- Investigador Independent: És la figura d'algú que publica articles o fa recerca sense estar vinculat a una universitat. No necessita llicència, només que el seu treball superi la revisió per parells de les revistes científiques.
- Llicència de recerca: Aquest terme sí que s'usa a la universitat, però es refereix a un permís laboral (un temps de descans de la docència) perquè un professor es pugui dedicar exclusivament a investigar durant uns mesos. [1, 2, 3, 4]
En resum: pots ser un investigador autodidacte i fer recerca d'alt nivell, però no hi ha cap "llicència" que ho certifiqui més enllà dels teus propis resultats, publicacions o patents. [5]
5.- Consentiment informat, permisos, llicències en la recerca educativa i la investigació en les ciències.
En aquest context, el terme exacte que busques no és "llicència", sinó consentiment informat.
Quan una persona decideix participar en el teu projecte de recerca (especialment si és en l'àmbit social, mèdic o científic), ha de signar un document on accepta participar-hi voluntàriament després d'haver estat informada dels objectius, els riscos i el tractament de les seves dades.
Tot i això, la paraula llicència es podria aplicar en el teu projecte en dos casos molt coneguts:
- Llicència de dades o continguts: Si els teus col·laboradors aporten textos, fotos o codi, necessites una llicència (com Creative Commons) perquè tu puguis utilitzar legalment aquest material.
- Llicència d'ús: Si la teva recerca acaba generant un producte o programari, la llicència és el permís que tu dones a tercers per fer-lo servir.
Si el que estàs fent és recollir dades de persones (entrevistes, enquestes, etc.), el que necessites gestionar és el comitè d'ètica i el document de protecció de dades (RGPD).
6.- Postular. Tesi postulant.-
Defensar una hipòtesi del que suposa la pràctica Cooppel i que ens donin permis per a la difusió i facilitar ocasions per a donar a conèixer, aprendre i practicar.
El terme postular s'utilitza quan algú es presenta com a candidat per a un càrrec, una feina o un premi (per exemple, "es postula per a la presidència"). [1, 2].
7.- Permisos.-
Si el que tens és el permís d'una persona per utilitzar la seva informació en una recerca, el terme més precís és autoritzar. Segons el matís que busquis, pots fer servir:
- Autoritzar: Donar permís oficial per fer servir les dades o la informació. [3, 4]
- Consentir: Accedir a formar part de l'estudi (d'aquí ve el consentiment informat). [5]
- Cedir: Quan la persona et traspassa els drets sobre una informació o testimoni per a la teva investigació. [6]
En canvi, postular en l'àmbit acadèmic també pot significar defensar una postulació o hipòtesi (proposar una idea com a certa per iniciar un debat), però mai es refereix a rebre un permís d'un participant. [7, 8]
EN RESUM.-
Codi ètic i de conducta en la difusió de la pràctica Cooppel de forma altruïsta per a millorar el record i la comprensió per aprendre al llarg de tota la vida.-
Per a una difusió altruista i professional de la pràctica Cooppel, és fonamental establir un marc que protegeixi tant la integritat del projecte com els participants. En l'àmbit de l'aprenentatge al llarg de la vida, un codi ètic sòlid haurà d'incloure aquests punts clau:
- Principi d'Altruisme i Gratuïtat: El difusor es compromet a no obtenir beneficis econòmics directes de la pràctica, assegurant que el coneixement arribi a tothom sense barreres financeres.
- Rigor Metodològic: Respectar l'essència de la pràctica Cooppel (aprenentatge cooperatiu i optimització de la memòria/comprensió) per evitar distorsions que puguin perjudicar el procés d'aprenentatge.
- Consentiment i Privacitat: Garantir que qualsevol dada o testimoni utilitzat per millorar el record o la comprensió compti amb l'autorització expressa i s'ajusti a la normativa de protecció de dades.
- Inclusió i Equitat: Difondre la pràctica de manera que sigui accessible per a perfils diversos, promovent la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement.
- Transparència en l'Autoria: Reconèixer les fonts i els creadors originals del mètode o de la pràctica, actuant amb honestedat intel·lectual en cada intervenció.
- Responsabilitat Social: Actuar amb el compromís de millorar el benestar de la comunitat a través de l'educació, sense fins de proselitisme o manipulació.
Aquest codi serveix de guia de conducta per mantenir el prestigi de la iniciativa i generar confiança en els futurs participants.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada