12.- L'enfocament científic de la mediació social comunitària.-
Negociació: diàleg entre dues persones que busca aprendre o resoldre quelcom.
En el cas que la negociació no sigui suficient i cal una tercera persona per ajudar a facilitar la negociació, li direm mediació.
Fomentar la mediació social comunitària. Atenció a les persones. Escolta Activa. Informar, orientar i assessorar des de la prevenció i l'estudi de casos.
Atenció a persones: aproximar-se, contactar, conversar escolta activa, empoderar per a negociar, necessitat de mediació, decisions concretes de cara a la resolució
Relacions públiques. Codi ètic. Quality Human Rihgts
En els set diversos àmbits:
1.- Veïnal, escala, carrers, barris i les AAVV. Associacions Veïnals Federades Segle XXI de Tarragona. Secretaria de comunicació i mediació veïnal.
2.- Cultural, Ateneu de Tarragona i la relació amb altres entitats i en la Federació d'Ateneus de Tarragona (FAC). Vocalia d'Humanitats
3.- Social, pla Cooppel, en relació amb les entitats socials i la Federació Catalana de Voluntariat Social delegació de Tarragona. Coordinació territorial i membre del Consell de Direcció
4.- Educativa, programa Cooppel a l'institut Martí i Franquès de Tarragona i les mesures preventives com disponibilitats a altres instituts, associacions i fundació Bofill. Responsable del programa Cooppel C@M.ins
5.- Conciliació, com a jutge de pau i delegat comarcal de la associació de jutges i jutgesses de Catalunya ACPJ i formats pel CEJFE de la Generalitat.
6.- Comunicació, realitzant el programa col·laborador mensual PRIOREM PRIORAT, de ràdio Falset.
7.- Assessorament pels Drets Humans, creixement ètic i per la conversa. Una opinió més. Què puc fer? Cal escoltar. C@LCS.
Anualment participem en les jornades de mediació professional de Tarragona i mensualment en les jornades estatals i internacionals DIM EDU.
- Anàlisi Sistèmica: No s'entén el conflicte com un fet aïllat, sinó com un símptoma de les dinàmiques d'un sistema (barri, escala de veïns, associacions). S'estudien les xarxes de relacions i com el canvi en una part afecta el tot.
- Teoria de la Comunicació: Utilitza models científics (com els de l'Escola de Palo Alto) per identificar axiomes de comunicació, sorolls i biaixos cognitius que impedeixen l'entesa.
- Empoderament i Autogestió: L'objectiu científic és la capacitació de la comunitat. Es busca que les parts recuperin la seva "agència" per gestionar futures discrepàncies sense dependre de figures externes (justícia o policia).
- Transformació Social: A diferència de la mediació mercantil, la comunitària té un enfocament finalista: millorar la cohesió social i la convivència urbana mitjançant la creació de vincles de confiança i reconeixement mutu.
- Principi de Realitat (Objectivació): Les proves visuals o auditives serveixen per trencar la "subjectivitat extrema". En lloc de basar-se en "el veí fa molt de soroll", s'analitza un enregistrament o un mesurament de decibels. Això transforma la queixa en una dada analitzable.
- Negociació Autònoma: El mediador no decideix; utilitza aquestes proves perquè les parts realitzin un exercici d'autoavaluació. En veure una fotografia d'un espai degradat, les parts sovint abandonen el relat de confrontació i passen a la fase de resolució de problemes.
- Mètode Científic Aplicat: Es segueix un protocol d'observació, formulació d'hipòtesis sobre l'origen del conflicte i verificació mitjançant les proves aportades. Això dona rigor al procés i evita que la mediació es percebi com una xerrada informal.
- Traçabilitat i Transparència: L'ús de suports físics permet documentar l'estat inicial i l'evolució del pacte, facilitant el seguiment científic de l'eficàcia de la intervenció.
Referents Teòrics Principals
- Sara Cobb (Model Circular-Narratiu): És l'autora fonamental pel que fa a la construcció de la "història alternativa". Cobb defensa que les proves (com fotografies o vídeos) ajuden a "desestabilitzar" la narrativa tòxica de les parts, permetent passar d'una història de confrontació a una basada en dades observables.
- Robert A. Baruch Bush i Joseph P. Folger (Model Transformatiu): Tot i que se centren en les relacions, el seu enfocament científic busca l'empoderament a través de la clarificació de fets, on les proves materials serveixen perquè les parts reconeguin la realitat de l'altre.
- Christopher Moore: Defineix la mediació com una intervenció científica que ajuda a les parts a examinar les dades de manera objectiva per arribar a una negociació autònoma sense poder autoritari extern. [1, 2, 3]
Autors d'Àmbit Estatal i de Proximitat
- Natividad de la Red: Referent en treball social i mediació, defensa la mediació social com una eina amb base científica per a la cohesió i el desenvolupament comunitari.
- Josep Redorta: Advocat i mediador català que ha analitzat l'estructura científica dels conflictes. El seu mètode d'anàlisi morfològica del conflicte és ideal per integrar proves físiques (sorolls, imatges) com a variables mesurables.
- Eduard Vinyamata: Expert en conflictologia de la UOC, enfoca la mediació des d'una perspectiva científica multidisciplinària, prioritzant l'autogestió del conflicte.
- Jordi Casajoana: Un dels autors destacats en el "Libro Blanco de la Mediación en Cataluña", que tracta la implementació pràctica i metodològica als municipis catalans. [3, 4, 5, 6, 7]
Metodologies Específiques
- Photovoice (Fotoveu): Encara que és una tècnica participativa, s'utilitza científicament en mediació comunitària per permetre que els col·lectius documentin la seva realitat mitjançant la fotografia com a prova irrefutable de les seves necessitats o conflictes. [8]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada